SOS Educació

Uns fets dramàtics, la mort d’un professor a mans d’un nen, han posat damunt la taula els greus problemes que tenim en el sistema educatiu. És evident que aquest és un cas extrem i aïllat com s’han afanyat a remarcar les autoritats però …potser amb més recursos es podria haver detectat abans i fer contenció o un treball individual amb aquest adolescent?

Amb tot, els debats que ha provocat aquest fet a les escoles, les famílies i els mitjans posen en evidència on estan les mancances. I si les abordem d’una vegada? i si fem autocrítica seriosament? I si ens hi posem com anem denunciant ja fa molt temps en aquest blog?

Potser ja és massa tard per a tota una generació de joves? 

Alguns dels punts clau per a la reflexió i l’actuació que han aparegut aquests dies:

Educadors/es i psicòlegs creuen que calen més recursos per treballar l’adolescència als instituts amb altres eines que vagin més enllà del simple rendiment acadèmic. Això demana una reflexió profunda del sistema, cosa que en general s’evita a qualsevol preu perquè s’entén com un atac professional, fins i tot personal als col·lectius dedicats a l’ensenyament.

Els objectius i els resultats s’han de revisar, així com el paper de l’escola i els/les metres per aconseguir-los. 

Els valors que es traslladen als adolescents són els de la societat . El maltractament a les dones i la banalització de la violència no semblen afectar-nos massa, fins i tot ens en riem quan algú ho denuncia com si fos una exageració. També cal qüestionar què és l’èxit social i qui són els trets dels herois i heroïnes del nostre temps (el culte al cos, la riquesa, el poder…).

La tecnologia digital, tot i els riscos, no pot ser el blanc de totes les crítiques. Perquè només posa de manifest la gran diferència generacional entre les institucions (mitjans, escola, professorat…) i els infants del segle XXI. A primària no es nota tant, a secundària aquesta distància esdevé dramàtica i ha fet, per exemple, que els nois i noies de Catalunya s’hagin informat de primera mà del crim del Joan Fuster amb les seves eines i mitjans mentre semblava que ho teníem tot controlat, tal com ho analitza amb molt bon criteri Assumpció Maresma: “Si vols saber què ha passat, pregunta-ho al teu fill o filla“.

Més informació:

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Novetats i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s