La violència de gènere a Catalunya Ràdio

El passat dia 9 de desembre a la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio “Com interpretem la realitat” es va parlar de violència masclista. Com sabeu, s’hi tracten diverses qüestions d’actualitat cada dia. La violència, doncs, va ser un tema més de la tertúlia.

M’agradaria pensar que quan persones influents i sàvies del nostre país parlen sobre un tema socialment rellevant es documenten abans, són conscients que allò que diuen pot tenir un impacte social i saben que darrera hi ha professionals especialitzades/ts que porten molts anys dedicant-s’hi i generant saber al respecte. Afortunadament en aquest cas, la Beatriu Masià i l’Alba Alfageme van entrar en antena certificant que més enllà de la opinàtica hi ha coneixement acumulat sobre aquest tema des de fa molts anys (en la teoria i en la pràctica).

Dels diversos aspectes sobre la violència de gènere sobre els quals es va opinar m’agradaria plantejar algunes reflexions que em portaran a la vessant educativa/preventiva que és l’objectiu d’aquest bloc.

La violència de gènere, com ja és àmpliament sabut, s’explica a partir del model ecològic que –resumint- fa referencia a diversos sistemes o nivells que hi incideixen i fan que finalment s’acabi produint la violència. Aquests sistemes van des de allò que és més estructural (com el sistema patriarcal en el que estem inserits) fins a trets individuals que poden tenir a veure amb les experiències viscudes a la família entre d’altres qüestions passant també pel paper que hi juguen les institucions (judicials, polítiques, etc.), els mitjans de comunicació, etc. Per tant és un fals dilema plantejar si la violència és estructural o és psicològica. La violència de gènere és multifactorial però sense la desigualtat estructural no es produiria en la dimensió que existeix.

masclisme

Anem a la segona qüestió important: la dimensió del fenomen. Tal com molt bé van dir les expertes que van trucar, els assassinats són la punta de l’iceberg i parlen, entre d’altres coses, de que les dones a dia d’avui toleren menys la violència i, quan decideixen deixar una relació es produeix un dels moments de més al risc per un desenllaç fatal; per això són TAN importants les ordres de protecció que últimament s’han reduït al nostre país. Per altra banda les desigualtats per qüestió de gènere són absolutament generalitzades i el punt on decidim posar el tall del què no és tolerable és, gairebé, arbitrari. La violència, en les seves múltiples formes està força generalitzada en aquest món nostre. És trampós dir que és un fenomen poc prevalent. Afortunadament el sistema d’atenció funciona prou bé com perquè només una molt petita proporció de situacions de violència acabi en mort (de dones i fills i filles) però aquestes dades no mostren la dimensió de la violència com s’indica en el gràfic de més amunt. Són només la punta del iceberg.

Davant de tot això: no podem fer-hi res? Es comentava que es donava en tots els estrats socials i que, per tant, la cultura (com a sinònim del nivell d’estudis) no ajuda, no serveix per prevenir. També es va dir que en la tradició catòlica es produeix menys (tampoc és una dada real) perquè la submissió de la dona funciona com un factor de protecció.

Bé, anem a pams, la cultura no sempre és educació i l’educació – entesa com intentem incidir en aquest bloc des de l’inici- no sempre promou l’anàlisi crítica de la realitat. Cal educar a nens i nenes (com intentem fer des de diferents àmbits professionals) no en acceptar la realitat tal com ens arriba sinó educar en qüestionar-la i replantejar-la, sobretot en allò que no funciona. El “somni” de l’amor romàntic que tan mal ha fet i tantes frustracions ha generat no ha estat universal i intemporal. Es va crear amb els romàntics fa uns segles i, per tant, podem i necessitem re aprendre a estimar-nos d’una altra manera.

La desigualtat estructural entre homes i dones ha de poder ser revertida, tal com mica en mica anem aconseguint. La submissió fa mal a les dones, mai és un factor de protecció de res; en tot cas és una estratègia de supervivència d’algunes dones quan no saben si seran prou compreses per l’entorn, o prou acompanyades en el seu trànsit en deixar una relació de parella que els hi fa mal. La desigualtat no és tolerable no només perquè produeix una violència punyent i injusta sinó perquè aquest món no es pot permetre avançar sense tenir en compte de forma generalitzada els sabers i les aportacions de les dones. No d’algunes dones seleccionades, de les dones totes, com també dels homes. Quan ja no calgui recordar tot això ho haurem aconseguit. Potser no arribarà mai aquest moment però l’educació és l’únic que ens queda per lluitar pel nostre “somni” d’igualtat. Penso que per aquest somni sí que val la pena lluitar.

Gemma Altell

Més informació:

Article d’opinió de Dolors Comas i Carme Porta sobre l’esmentada tertúlia a El Periódico

10 Mitos sobre la Violencia de Género (Blog Especialistas en Igualdad)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s