L’abisme entre l’informe PISA i les necessitats educatives reals

Recentment han sortit els resultats sobre l’últim Informe Pisa en el que Espanya ha obtingut resultats per sota de la mitjana de la OCDE. Ja ens ha faltat temps per començar a criticar el nostre sistema educatiu i, en alguns casos, fins i tot justificar  el gir que dóna la Llei Wert;  per alguns pot ser  encoratjador per millorar aquests resultats.

Però… ens podem qüestionar també que mesura  l’Informe PISA? En aquests informes seguim valorant l’educació dels nostres fills i filles únicament en base a tres competències: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica. Res més. A ningú se li escapa que les capacitats, habilitats i competències per la vida en general i per la vida professional en particular van molt més enllà d’aquestes tres i, fins i tot, aquestes no són les més rellevants en el món que vivim:

–        Ser capaços d’analitzar críticament tota la informació que els arriba.

–        Ser empàtics/es amb les altres persones i entenent les nostres emocions i les dels altres.

–        Ser assertius/ves amb els altres comunicant de forma clara i tranquil.la.

–        Ser capaços d’escoltar en profunditat i, per tant, aconseguir diàlegs reals amb d’altres persones.

–        Ser capaços d’equivocar-nos i aprendre dels nostres errors.

–        Descobrir en nosaltres mateixos/es que és allò que ens apassiona.

–        Aprendre a triar entre diferents alternatives per nosaltres mateixos/es.

–        Ser bons ciutadans/es implicant-nos en la política de la nostra comunitat

–        ….

En definitiva ser capaços/ces de liderar la nostra pròpia vida i intentar ser feliços.

Tot això i molt més no ho mesura l’Informe Pisa i suposo que compartirem que totes són habilitats/competències imprescindibles en tots els aspectes de la nostra vida. Però no les aprenem a l’escola, com podeu veure en aquesta genial conferència d’un nen que va sortir del sistema educatiu als 9 anys:

Mares i pares: recordeu com es feia una arrel quadrada per exemple? Jo recordo la passió que em va transmetre una mestra a l’institut explicant-nos la Constitució Espanyola del ’78. Des de llavors m’interessa la incidència política i sóc psicòloga social;  però en canvi no recordo el contingut d’ aquell examen. Aquells aprenentatges que aconsegueixen deixar-nos una empremta emocional perquè connecten amb el nostre “canal” són els que portarem en la nostra “motxilla” de vida. És diferent per cadascun de nosaltres.

Gardner ja fa anys parlava de les intel·ligències múltiples (matemàtica, lingüística, musical, espaial, interpersonal, intrapersonal,…). Un instrument de mesura com Pisa que redueix a les persones a tres aspectes de la instrucció (que no de l’educació) és reduccionista. El què és especialment preocupant és les decisions que es prenen sobre el  sistema educatiu en base a aquesta mesura.

Sembla que Finlàndia ha perdut lideratge en els resultats de l’últim informe Pisa respecte als països asiàtics. Suposo que tots i totes sabem què està passant amb les nenes i nens coreans… no viuen més enllà de les aules; i això amb la connivència de les famílies i l’Estat. Això és el que volem?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Resultats i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s